Iurta família nòmada

10 abr. Un dia qualsevol amb una família nòmada

24 hores amb una família nòmada de Mongòlia

Deuen ser les set del matí, la mare s’aixeca la primera, es vesteix, obre la porta de la iurta i, per si ja no fa prou fred a dins, entra l’aire congelat de l’albada. La resta de la família es desperta lentament. Tot és un antic ritual. Es renten la cara amb aigua ben fresca d’un bidó, encenen el foc amb excrements d’animals (són molt pocs els privilegiats que tenen llenya) i preparen un te de llet, el süütei tsai, amb un gust molt particular. Està elaborat amb aigua, llet, sal i quatre fulles de te.

Tothom esmorza a taula abans de començar amb la rutina diària. Hi ha abundant menjar, als nostres ulls és pa fregit (boortsog), formatge fresc de yak (byaslag), quallada seca (aaruul), mantega, iogurt i kefir. A vegades, si això no és prou (són gent de vida) hi afegeixen una mica de carn que va sobrar del sopar del vespre anterior. Sense dubte, el so de l’esmorzar és el que fan xarrupant el vol de te, un hàbit (molt al nostre pesar) que s’encomana ràpid! No surten de casa fins que tenen la panxa ben plena. Arriba el moment de diversificar tasques, la dona és l’encarregada de munyir les vaques, esquilar els animals, preparar el menjar, tenir cura de la casa i cuidar dels nens. L’home marxa tot el dia a pasturar el bestiar o a buscar llenya per vendre, segons a quina zona estiguin.

IMG_4178
Una cosa que ens va sorprendre és que les portes de les iurtes estan obertes per tot aquell que hi passi pel davant. Com és un país tan extens, desèrtic i despoblat, si un camioner o un treballador fa hores que és a la carretera i li ve de gust un té o menjar alguna cosa, entra a la iurta, sovint sense picar, i sempre tindrà alguna cosa per menjar. Els mongols són grans amfitrions, però en comptes de bombons, ofereixen formatge acabat de fer, més sa!

IMG_4186
Quan entres a una iurta notes quines són més humils i quines tenen més recursos, per exemple: una iurta amb el terra de palla i els mobles vells o una iurta amb el terra de lona, catifes de tots colors per terra i les parets, televisió i telèfon. Així si, cap disposa d’espai per la intimitat, tothom ho veu tot, suposem que a ells no els hi molesta perquè sempre han viscut així. Dormen, cuinen i es netegen en el mateix espai i fan les seves necessitats a l’extens camp que tenen davant de casa.

Ryan_IMG_1514
Quan es fa fosc tenen la llum d’una bombeta gràcies a una placa solar que tenen a fora. Sopen tard. La dona vull aigua amb una pota de xai a dins. Llavors comença a preparar uns fideus amb farina i aigua. Tot el que mengen s’ho fan ells (això sí que és menjar de km 0). Sopen diversos dies el mateix: caldo amb fideus i molta carn i grassa a quantitats iguals. Ens van explicar que una família de pare, mare i fill de cinc anys es mengen un xai cada cinc dies, és a dir, 72 xais a l’any!

IMG_3879
Abans d’anar al llit, una mica de iogurt natural de cabra, contundent però boníssim, mentre fan una mica de tertúlia. Seguidament treuen moltes mantes perquè la nit, malgrat que ser principies de setembre, és molt freda, de fet, nosaltres dormim vestits, dins el sac i sota les mantes (i sobretot, amb el cap tapat, sinó l’endemà et lleves congestionat). Abans d’anar a dormir hi ha rialles sempre que ens veuen treure els nostres sacs en forma de mòmia. Ens animen a dormir despullats, però amb el fred que fa ni ens ho pensem. Un costum mongola meravellosa: un cop ets dins el sac i ben tapat, la mestressa de la família et cotxa posant-te les mantes per sota el sac, com feien les mares quan érem petits… que acollidors!

Ryan_IMG_1504
Aquesta experiència, que vam repetir diverses vegades durant tres setmanes, ens va servir per valorar un estil de vida que desconeixíem: unes famílies que s’ho produeixen tot ells mateixos i tot el que mengen és fruit dels recursos que generen. Us imagineu viure sense bossa d’escombraries? Sense haver d’anar al supermercat cada dos dies? Sense diners? Per nosaltres era gairebé impensable abans de viure amb els nòmades de Mongòlia, però està clar que és possible! Ah… i sense casa fixa amb hipoteca de trenta anys, ells planten la casa on volen, hi viuen uns mesos, i cap a algun altre lloc on hi hagi més menjar pel bestiar o menys fred. Són nòmades i, malgrat les condicions extremes, n’estan ben orgullosos!

IMG_4187 IMG_3902 Photo by Ryan Lewis IMG_4473 IMG_4382 copia IMG_4357 copia IMG_4340 copia  IMG_4061IMG_3933IMG_3910 IMG_3667 IMG_3649 IMG_3626 Ryan_Ryan_IMG_1177

Gràcies Ryan Lewis per les fotografies cedides. Veure més imatges aquí

No Comments

Post A Comment